ANTECEDENTS:

El Grup neix a la Secció de Geografía y Ciencias Naturals del Centre Excursionista de Calalunya, C.E.C. En 1967 la revista TeleEstel publica un treball de minerals on el seu autor Carles Millan afirma de l' existencia de reunions de personas interesades en els minerales, els dijous en el C.E.C. Poc temps despres, torna a apareixer a la mateixa revista un article similar que produeix un efecte crida cap el C.E.C. en dues tandes diferenciades. En el C.E.C. el tema dels minerales está conduit per J.Closas i M.Lloria. Els interesos dels nou vinguts no coincideixen amb els comercials de Closas en la planificació d' excursions, lo que crea un rebuig, sobre tot a l'arribar la segona tanda, lo que produeix la dimisió de Closas i Lloria, i son substituits per Josep Vilaseca i Joaquim Gràcia, que juntament amb Montserrat Ranera, Jordi Pi, Salvador Ginestar, Joaquim Callén, Nuria Hernan, Eugeni Bareche, Miquel Sanz y Joan Massagué, entre els més constants, crean el Grup d'Estudis Mineralògics G.E.M., per aconseguir una major autonomia dintre de la rigida estructura del C.E.C. La primera excursió es en Juny de 1969 a Cardona. Es continuen les activitats i s' amplian els contactes amb altres persones que no son del C.E.C., com Paulí Gispert, Albert Pañella, Albert Badia, Lluis Daunis, María Ruscadella, Joan Astor, Jordi Gil, Antonio Torres, Jordi Jubany, Carles Curto, Josep Sanchez Lafuente "Mariol", Jordi Figueras, Antoni Carratalà, Joan Soldevila y Carles Millan, a Barcelona.  Albert Botella, Jaume Andrés, Ramón Brumós, Jaume Serrate, J.Claverí, P.Rediu, A.Chacón, Josep Misser, Joan Valls, Joan Garriga, Joan Montplet, Josep Pinós, Joan Calls en el Vallés. Manuel Moreno, J.Altabás, J.Carbonell en el Baix Llobregat i Joan Viñals, Josep Montal en el Garraf. Alrededor de unes 15 persones de las referenciadas, es reuneixen en el C.E.C. on es manifestan les intencions de crear un grup como els europeus. Entre tots els presents es crea un cens d' aficionats coneguts que no arriba a les 50 persones. Es la situació del món dels minerals a principi de la década dels setanta.

CREACIÓ:

El temps passa i les bones intencions de la reunió no es concretan. Desde el G.E.M. s'analitzen les causes i es dissenya un plà: unificar criteris fundamentals amb poques persones i anar suman adeptes, modificant solament les aportacions accesories, aixi como la decisió de dessemvolupar el projecte fora del C.E.C. Les pautas es decideixen en un tancament de tres dies en un pis del carrer Ausias March, on es dissenya l'escut, inspirat en un cristall de galena de la mina Eugenia de Bellmunt del Priorat; s'adopta el model de la Federació Suissa de Mineralogia, per considerarl.lo més proper a les nostres necesitats, i es pren el nom de GRUP CATALA DE MINERALOGIA. El primer pas es realitzar unes etiquetes o fitxes de minerals amb el nom del Grup per a tots els components . Es programen visites a coleccions y excursions mineralògiques, on s'explica l' existencia del GRUP. A banda de tot aquet moviment, en Novembre del 1972 es realitza a Sant Celoni la primera borsa-exposició (més exposició que borsa), amb J.Valls i J.Monplet, que serán el germen de las altres Mineralexpos. A la primavera de 1975 es presenten  els estatuts de la federació suissa adaptats i s'eligeix a Joaquim Folch i Girona president de l' Entitat. En el mes de Maig, el GRUP es presenta a Europa a la fira de Milà, on participa com expositor, rebent el suport i homologació de tots el grups mineralògics. El 19 d' Octubre de 1975 es realitza la primera sortida oficial amb el Mercedes de Joaquim Folch a Gualba. Son cuatre personas, entre ells el mateix Folch, a buscar bismuts nadius. Per a Folch seria la última excursió, degut a la seva avançada edad. Cal considerar a tots els efectes, a la primavera de 1975, entre Març i Abril, com la data de creació del GRUP MINERALÒGIC CATALÀ. Son temps dificils i Gobernació reboca i suspen els estatuts presentats. S'estableix un temps d'espera, mentres Folch es partidari de formar una petita penya. Amb la mort de Franco, tot lo que es català es complica, pero algú apunta una brillant idea, presentar uns estatuts d'equip de fútbol, on les seccions podrien esser les entitats englobades en el Club. Pot ser que l' idea vingues de Valencia, on es crea Amics de la Geologia, primera associació mineralògica a Espanya, avui desapareguda. L'any 1977 Eloisa Artola, Rosa Albiol, Joaquim Callén i Manel Moreno tornan a presentar la solicitud al Govern Civil de Barcelona quedan enregistrat, l'any 1978. Per fí el GRUP era legal. Joaquim Folch i Girona acepta i es converteix en el primer President del Grup Mineralògic Català. A continuació es president en Joaquim Mollfulleda i desde el 21 de Dessembre de 1993 es escullit en Assamblea General, en Joaquim Callén siguent reelegit fins l'actualitat.

OBJECTIUS:

El Grup va nèixer com a Federació, intentant aglutinar els petits nuclis que existian dispersos per tot Catalunya. Avui dia quasi la totalitat dels seus componets s'integran en el Grup i aquet fa la funció de coordinar els medis: ( Universitats, Museus, Col.leccionistes, Comerciants, Buscadors, etc. ) siguent fonamental les fires: Mineralexpos, i les publicacions: Mineralogistes de Catalunya i Infominer. A Europa la mecànica es algo diferent, siguent el Museu l'eix i seu dels Grups Mineralògics, els dirigents dels Museus son titulats de l'Universitat i s'encarregan dels anàlisis dels minerals i desemvolupen la part científica de les publicacions que editan els Grups, i aquets amb les orientacions del sector comercial organitzen les Fires.

NOUS REPTES:

Creació d'un Museu Nacional de Mineralogia de Catalunya. Inventari de totes les mines de Catalunya i la seva ubicació per Gps. Edició de monografies mineralògiques. Continuar l'estudi de les mines i minerals de Catalunya i les noves espècies. Aumentar el contingut cultural a les Fires. Anar cap a un millor funcionament dels Museus existents a Catalunya. Potenciar les relacions amb altres institucions nacionals i de fora de l'Estat. Posicionament en las lleis de l'Administració i Patrimoni Miner. Adaptació a les noves tecnologies que incideixin en la Mineralogia.